En el Ple Municipal d’ahir 26 de gener, es va presentar una moció d’urgència impulsada pel Comité Barberenc en Defensa de les Pensions, que es va desplaçar a la sala de plens per donar suport a aquesta iniciativa. La moció, que reproduïm al final, recull els posicionaments respecte a la reforma compartits pel Comité, destapa les causes ocultes d’aquesta decisió política, denuncia les greus retallades que tindrà com a conseqüència i fa una crida a la mobilització per defensar els drets socials.
El portaveu d’ICV, va ser l’encarregat de traspassar la moció del Comité al Ple, que va comptar amb el suport d’EUiA i ERC, que prèviament va havien mostrat la seva disponibilitat al Comité. El PP va votar favorablement a la Moció, des d’una postura crítica amb el govern de Zapatero, mentre que la PCPB també va donar suport a la moció, apuntant la possibilitat de mantenir el sistema de pensions sense carregar aquest pes a les futures pensions. El portaveu de CiU, es va mostrar en contra de les retallades però la seva posició va ser l’abstenció, al no considerar-ho com un atac al sistema públic i a favor dels plans privats de pensions, com denunciava la moció. La sorpresa va arribar al torn del PSC, partir que lidera aquesta reforma des de la Moncloa. Els socialistes barberencs no van defensar amb gaire entusiasme aquesta reforma, remetent-se al procés negociador obert i citant algunes possibles millores del nou sistema, però finalment també van optar per l’abstenció.
D’aquesta manera la moció va ser aprovada, tenint com a resultat la oposició manifesta de l’Ajuntament de Barberà a la reforma de les pensions i el compromís de transmetre aquests acords a altres institucions i la ciutadania. Una petita victòria que ens dona més força per continuar les nostres mobilitzacions, demà mateix a partir de les 19h a la Plaça de la Vila.
------------------------
MOCIÓ DE REBUIG A LA REFORMA REGRESSIVA DEL SISTEMA DE PENSIONS.
Després de les retallades socials que van provocar la vaga general del 29 de setembre del 2010, el govern espanyol continua amb la seva política contra les classes populars i ha engegat mesures com l’acabament de les ajudes als aturats (PRODI), la privatització dels aeroports i fins i tot les Loteries. La darrera, i possiblement la més greu d’aquestes retallades socials serà la Reforma del sistema públic de Pensions, incrementant l’edat de jubilació, la base de càlcul i el període necessari de cotització. Això implicarà que aquells que ara som treballadors, i molt especialment els joves i les dones, tindrem pensions de jubilació cada vegada més baixes.
Des dels mitjans de comunicació i les tribunes econòmiques i polítiques s’argumenta la inviabilitat del sistema públic de pensions, i es pronostica la seva “fallida” per causes demogràfiques. Però darrera d’aquests arguments s’amaga una voluntat especulativa i neoliberal: eliminar del sistema públic de pensions i substituir-lo per plans privats de pensions en mans del capital financer (Bancs, Caixes i asseguradores), els mateixos que ens han portat a la crisi i que pretenen, dia a dia, fer de les nostres vides un negoci per enriquir-se encara més.
El sistema públic de pensions no pot fer fallida, perquè es basa en les cotitzacions a un sistema garantit per l’Estat. El repartiment cada cop més desigual dels beneficis entre capital i treball, amb uns salaris reals cada cop més baixos, i les rebaixes en la cotització a la Seguretat Social per a les empreses disminueixen els ingressos, però com passa a d’altres països europeus, l’Estat pot aportar diners dels impostos per garantir les pensions. Per això cal una fiscalitat progressiva, que els més rics paguin més, al contrari del que el Capital financer està exigint i el govern espanyol està fent. I amb un 20% d’atur, el que cal no és allargar l’edat de jubilació dels 65 als 67 anys, sinó polítiques d’ocupació més justes, reduint la precarietat, i treballant menys hores per tal que hi hagi més persones ocupades.
Les pensions públiques representen un pilar fonamental del nostre sistema de drets socials, aconseguit gràcies a la lluita obrera sostinguda durant molts anys d’esforç i en condicions polítiques molt difícils per la millora de les nostres condicions de vida. Si amb un sistema públic el 73,5% de les pensions està al llindar de la pobresa i més del 10% d’avis i avies no reben cap ingrés, què podria arribar a passar amb un sistema privat? L’any 2008, els fons de pensions privades es van devaluar un 18,3% a tot el món, posant en perill les pensions futures d’aquells treballadors i treballadores que no disposen d’un sistema públic de protecció, com passa als Estats Units, on només el 25% dels treballadors i treballadores cotitzen a la Seguretat Social. El sistema públic és l’únic que garanteix una pensió a mig i llarg termini, i representa un model de solidaritat i redistribució que permet disminuir la injusta desigualtat que imposa el capitalisme.
L’aprovació de la reforma està prevista pel 28 de Gener i davant aquest nou atac creiem que són la lluita i la mobilització unitàries les que ens permetran encarar amb força un moment històric, on amb la nostra acció i determinació, haurem de demostrar en quina societat volem viure. La de l’explotació i la soledat més salvatges o aquella on mitjançant el repartiment de la riquesa, el treball i la solidaritat ens permeti desenvolupar en llibertat la nostra vida.
Fem una crida a fer sentir la nostra veu d’una forma clara i contundent a les mobilitzacions que es faran arreu del territori a partir de la setmana del 17 al 23 de gener, en la jornada de mobilitzacions generals convocada pel 27 de gener i en les mobilitzacions necessàries per aturar aquesta reforma regressiva.
Cridem els barberencs i barberenques a informar-se, debatre i participar en les mobilitzacions. Convidem a ciutadans i entitats a compartir l'espai de treball unitari que constitueix el Comitè Barberenc de suport a la Vaga General.
Per tot allò expressat amb anterioritat, el Comitè Barberenc de suport a la Vaga, mitjançant els grups municipals ….............., proposem al Ple de Barberà del Vallès l’adopció dels següents acords:
Primer.- Manifestar l'oposició de l’Ajuntament de Barberà amb una reforma de les pensions que mitjançant l’ampliació de la base de càlcul, el mínim de cotització i l’edat de jubilació, reduirà les pensions futures en un 20%.
Segon.- Elevar aquesta qüestió a les entitats municipalistes catalanes (FMC i ACM) i a la FEMP, per tal que es pronunciïn sobre la reforma de les pensions.
Tercer.- Donar informació a la població de Barberà des de l’Ajuntament sobre els actes
que a la ciutat s’organitzin i s’impulsin en defensa de les Pension Públiques, així com
facilitar el seu desenvolupament.
Quart.- Comunicar aquests acords al govern de la Generalitat, al Parlament de Catalunya, al govern de l’Estat i al Congrés dels Diputats, a CCOO, a UGT I a la CEOE.
Barberà del Vallès, 24 de gener de 2011
A través de les explicacions del Seminari Taifa vam fer un viatge per l’ADN del capitalisme, coneixent com les seves teories, de continu creixement, augment dels beneficis i multiplicació de la riquesa, moltes vegades xoquen amb el funcionament de la realitat, descobrint els límits del capitalisme. Quan s’arriba a aquest punt, el capitalisme entra en crisi i es reformula, però sempre seguint la mateixa lògica. Un exemple clar d’aquest fet és la crisi actual, que tothom coincideix a atribuir a la falta de regulació de l’economia, però davant la qual se’ns està receptant eliminar control polític sobre els mercats. 
En la crisi actual, una de les sortides que ha trobat el capitalisme es continuar engreixant els seus comptes és arrencant a les classes treballadores els drets socials aconseguits amb anys de dures lluites. Així l’Elena Idoate va assenyalar com alguns serveis públics inqüestionables fins ara, com l’educació, la sanitat o les pensions, estaven amenaçades per una privatització que augmentaria el volum de “mercaderia” a gestionar segons la lògica capitalista i extreure’n el màxim “benefici”. Aquestes mesures tenen com a conseqüència directa l’empitjorament de les condicions de vida de les classes trebalaldores, especialment en aquells col·lectius que estan més discriminats pel sistema, com poden ser les dones. Així vam observar com aquest atac als Drets Socials, que expulsa pràctiques de gestió pública i col·lectiva de les nostres vides, no només ens retalla drets com a treballadores, sinó com a persones en tots els aspectes de la nostra vida.
