El passat 5 de març la biblioteca de Barberà va acollir la xerrada “Ofensiva contra els drets socials” que va conduir Elena Idoate, membre del Seminari d’Economia Crítica Taifa. Abans es va presentar el "Comitè Barberenc en Defensa dels Drets Socials", que s’estrenava amb aquesta activitat. Tot i això recull clarament el relleu del "Comitè en Suport a la Vaga del 29-S" i el "Comitè en Defensa de les Pensions", que ja havien realitzat diverses accions de agitació i debat polític arran de l'orientació de les mesures que se’ns estan aplicant com a sortida a la crisi que patim.
A través de les explicacions del Seminari Taifa vam fer un viatge per l’ADN del capitalisme, coneixent com les seves teories, de continu creixement, augment dels beneficis i multiplicació de la riquesa, moltes vegades xoquen amb el funcionament de la realitat, descobrint els límits del capitalisme. Quan s’arriba a aquest punt, el capitalisme entra en crisi i es reformula, però sempre seguint la mateixa lògica. Un exemple clar d’aquest fet és la crisi actual, que tothom coincideix a atribuir a la falta de regulació de l’economia, però davant la qual se’ns està receptant eliminar control polític sobre els mercats. 
En la crisi actual, una de les sortides que ha trobat el capitalisme es continuar engreixant els seus comptes és arrencant a les classes treballadores els drets socials aconseguits amb anys de dures lluites. Així l’Elena Idoate va assenyalar com alguns serveis públics inqüestionables fins ara, com l’educació, la sanitat o les pensions, estaven amenaçades per una privatització que augmentaria el volum de “mercaderia” a gestionar segons la lògica capitalista i extreure’n el màxim “benefici”. Aquestes mesures tenen com a conseqüència directa l’empitjorament de les condicions de vida de les classes trebalaldores, especialment en aquells col·lectius que estan més discriminats pel sistema, com poden ser les dones. Així vam observar com aquest atac als Drets Socials, que expulsa pràctiques de gestió pública i col·lectiva de les nostres vides, no només ens retalla drets com a treballadores, sinó com a persones en tots els aspectes de la nostra vida.En el petit debat que es va acabar després de l’interessant exposició del Seminari Taifa, diverses intervencions van coincidir en que tot i la claredat amb el que se’ns presentaven a nosaltres aquelles contradiccions encara quedava un treball pedagògic molt important per contrarestar un estat d'opinió que aprova aquesta ofensiva contra els drets socials. També es va apuntar que era clau que l’anàlisi i denuncia de cada mesura naixés d’una crítica al funcionament del conjunt del sistema i ens vam animar a continuar construint espais com el Comitè Barberenc el Defensa dels Drets Socials on treballar unitariament i poder així cooperar i reunir la major força per assolir els nostres objectius.
